La lluita dels gegants i els éssers fantàstics contra un conjur màgic devastador
En una illa llunyana, envoltada de mars tempestuosos i cel obert, hi vivien uns gegants que es deien Eriol i Eriola. Eren els reis de la seva tribu i, a més a més, tenien una qualitat que els diferenciava de la resta de gegants del món: eren capaços de comunicar-se amb els éssers màgics del bosc, com les fades, els gnoms i les nimfes.
Un dia, el rei del regne veí, que es deia Zoltan, va decidir conquerir l’illa per les seves riqueses naturals i va enviar el seu exèrcit. Però els gegants no es van deixar vèncer amb facilitat i van lluitar amb gran valentia. Finalment, Eriol i Eriola van aconseguir vèncer l’exèrcit enemic i els van fer marxar de l’illa.
El rei Zoltan, molestat per la derrota, va decidir convocar una reunió amb els seus mags més poderosos per crear un conjur per venjar-se dels gegants. Després de moltes hores de preparació i rituals màgics, van crear un conjur que els va permetre controlar els elements de la natura, com el foc, l’aigua i l’aire.
Zoltan va tornar a l’illa amb el seu exèrcit i, aquesta vegada, va llançar un atac devastador sobre els gegants. Però Eriol i Eriola van veure que la natura estava en contra seva i que només un miracle els podria salvar. Va ser llavors quan, per sort, van recordar les seves habilitats màgiques i van convocar les fades, els gnoms i les nimfes del bosc per ajudar-los en la lluita.
Els éssers màgics van unir les seves forces amb la dels gegants i van crear un conjur que va aturar el conjur del rei Zoltan. A partir d’aquell moment, els gegants i els éssers màgics van viure en pau i harmonia en la seva illa, protegits per les seves habilitats màgiques i la seva força. El rei Zoltan, per la seva banda, va aprendre la lliçó i va decidir no intentar mai més conquerir aquella illa màgica.
Héctor Romero Canales i Gabriel Cara Abad
