Una història sobre l’amo i el seu gos
Una vegada hi havia un gos anomenat Bruno que vivia en una petita casa amb el seu amo, un home anomenat Robert. Robert era un home solitari que havia adoptat Bruno quan era només un cadell, i des de llavors havia estat el seu millor amic.
Bruno era un gos molt actiu i juganer, i li encantava jugar a córrer pel jardí amb el seu amo. També era molt lleial i sempre estava al costat de Robert quan necessitava ajuda.
Un dia, quan Robert va sortir de casa per anar a comprar menjar per a ells, Bruno el va seguir com de costum. Però, en el camí de tornada, van ser sorpresos per una tempesta, i van haver de córrer cap a casa per refugiar-se.
Quan van arribar a casa, van trobar que una branca gran havia caigut i havia trencat una part del sostre. La casa estava plena d’aigua i el mobiliari estava tot mullat. Robert es va adonar que no podria arreglar-ho sol, i va començar a preocupar-se pel futur de la seva casa.
Però Bruno no va permetre que la preocupació del seu amu l’atrapés. Va començar a moure la cua i a donar voltes pel sostre trencat, com si estigués intentant dir-li alguna cosa a Robert. Finalment, Robert es va adonar que el sostre trencat estava just al costat d’un gran arbre que hi havia al jardí.
Va agafar la corda que sempre portava amb ell i va lligar-la al voltant de l’arbre. Després, va deixar que Bruno la prengués amb la boca i la portés fins a la casa. Bruno va anar corrents fins a la casa amb la corda, i Robert la va agafar per estirar-la fins al sostre trencat. Va ser difícil, però van aconseguir lligar la corda al sostre i arrossegar-lo fins a posar-lo en el seu lloc.
Gràcies a la intel·ligència i la lleialtat de Bruno, van poder arreglar el sostre i salvar la casa. Des d’aquell dia, Robert va adonar-se que tenia un amic molt especial i que mai no estaria sol gràcies a la seva fidelitat.
