L’institut és un lloc on els joves aprenen matemàtiques, llengües o ciències, però també és un espai on es formen valors i relacions. Tot i això, per a alguns alumnes, anar a classe no sempre significa sentir-se part del grup. Encara avui, molts joves continuen sent jutjats pel seu origen, la seva cultura o el color de la seva pell abans que per la seva personalitat o les seves capacitats.
La discriminació no sempre s’expresa de manera evident. De vegades apareix en forma de comentaris, bromes o actituds que es consideren normals. Riure’s de l’accent d’un company, fer preguntes incòmodes sobre el seu origen o excloure’l d’un grup són accions que poden semblar insignificants, però que poden afectar profundament qui les rep.
Aquestes situacions són més freqüents del que moltes persones imaginen. El problema és que sovint aquestes actituds passen desapercebudes o es justifiquen com una simple broma.
El racisme es basa en prejudicis, és a dir, en idees que es formen sobre una persona sense conèixer-la. Quan això passa, deixem de veure qui és realment aquella persona i la reduïm a una característica concreta, com la seva nacionalitat o la seva aparença. Aquesta manera de pensar genera barreres que dificulten la convivència i el respecte entre els estudiants.
L’escola i l’institut haurien de ser espais on tots els alumnes se sentissin segurs i acceptats.
La diferència no hauria de ser mai un motiu d’exclusió. Al contrari, conèixer persones amb històries, cultures i experiències diferents ens ajuda a créixer i a entendre millor el món que ens envolta. El respecte comença amb petits gestos, però pot tenir un gran impacte en la vida de moltes persones.
Personalment, aquest és un tema que he experimentat. Com a noia musulmana, he viscut algunes situacions en què m’he sentit jutjada o etiquetada abans que les persones em coneguessin realment. També he vist companys i companyes que han hagut d’afrontar comentaris o actituds injustes pel seu origen o la seva cultura
