Aquesta idea és equivocada. El feminisme no busca atacar els homes, ni treure’ls drets, ni silenciar-los. El feminisme busca que les dones deixen de patir desigualtats, judicis i injustícies que encara avui formen part del nostre dia a dia.
És cert que, legalment, les dones han aconseguit molts drets al llarg dels anys. Podem votar, estudiar, treballar i tenir independència. Però això no vol dir que la igualtat sigui completa. Una cosa són els drets escrits en una llei, i una altra molt diferent és la realitat social que moltes dones viuen cada dia.
Perquè encara avui una dona és jutjada faci el que faci. Si treballa, se li diu que descuida la família. Si no treballa, se la critica per dependre d’algú. Si es maquilla i s’arregla, sembla que ho fa per cridar l’atenció. Si no ho fa, se li diu que s’ha abandonat. Si és prima, se la jutja. Si és grassa, també. Si parla fort, és exagerada i intensa. Si calla, és dèbil. Sembla que les dones mai puguin simplement existir sense haver de donar explicacions.
I aquest és el problema. No lluitem perquè als homes se’ls faci el mateix. No volem que ells també pateixin aquests judicis. El que volem és que deixin de fer-nos-ho a nosaltres. No es tracta de canviar qui rep la injustícia, sinó d’acabar amb la injustícia.
També estem cansades que, cada vegada que una dona alça la veu, hi hagi algú que pensi que vol callar un home. Durant molts anys, les dones han estat silenciades, ignorades o ridiculitzades. Ara que parlen, ara que denuncien, ara que expliquen el que viuen, sembla que a algunes persones els molesti escoltar-les.
Les xarxes socials també tenen molta responsabilitat en això. Avui dia, molts nois i homes utilitzen aquestes plataformes per jutjar constantment les dones i fer-les veure com si fossin l’enemic. Opinen sobre com hem de vestir, si ens hem de depilar o no, com ens hem de comportar i fins i tot sobre el nostre cos, com si les dones fóssim objectes sobre els quals tothom té dret a parlar.
A més, hi ha una doble vara de mesurar molt evident: allò que en un home es veu com a normal, segur o graciós, en una dona es critica o es converteix en motiu d’insult. El problema és que moltes vegades aquest masclisme no es presenta de manera directa, sinó disfressat d’humor, d’opinió o de “sentit comú”. I això és perillós, perquè molts joves ho veuen cada dia, ho normalitzen i, al final, vulguem o no, acaben creixent amb aquestes idees.
Per això és tan important qüestionar el que consumim a les xarxes. No tot el que sembla una simple opinió és inofensiu. A vegades, darrere d’un comentari viral, hi ha una manera molt antiga de continuar controlant les dones.
Però el feminisme no hauria de fer por. El que hauria de fer por és que encara hi hagi dones que tenen por de tornar soles a casa. Que encara hi hagi dones que cobren menys o que han de demostrar més per arribar al mateix lloc. Que encara hi hagi dones que no són cregudes quan expliquen una agressió. Que encara hi hagi noies que creixen pensant que el seu valor depèn del seu cos, de la seva roba o de l’opinió dels altres.
Per això, crec que és important escoltar abans de jutjar. Escoltar les dones no significa odiar els homes. Defensar els drets de les dones no significa voler estar per sobre de ningú. Significa voler viure amb la mateixa llibertat, el mateix respecte i les mateixes oportunitats.
El feminisme no és una lluita contra els homes. És una lluita contra una societat que encara tracta les dones de manera diferent. I si de veritat volem una societat més justa, aquesta lluita no hauria de ser només de les dones, sinó de tothom.
Quina condemna estem pagant per haver nascut dones? Els drets d’un home viatgen amb ell allà on vagi. Els d’una dona, en canvi, depenen del seu país, de la seva cultura, de la seva ètnia o de la seva classe social. I encara hi ha persones que pensen que el feminisme és innecessari?
I no, no tots els homes. Però totes les dones han tingut por d’anar soles pel carrer de nit, han hagut d’aguantar un comentari fora de lloc o han viscut alguna situació incòmoda que les ha fet sentir vulnerables.
Perquè quan una dona alça la veu, no està intentant apagar la veu d’un home. Està intentant que, per fi, també se senti la seva.
