El pas de primària a l’ESO és un dels canvis més importants dins la vida escolar dels alumnes. L’arribada a l’institut acostuma a generar nervis, emoció i també moltes preguntes: com seran els professors, si serà molt difícil, si faran nous amics o com serà adaptar-se a un nou entorn.
Molts alumnes arriben a l’ESO amb la idea que l’institut serà molt més exigent que la primària. Tot i això, amb el pas de les setmanes, la majoria descobreixen que, encara que hi ha més assignatures, exàmens i responsabilitats, també és una etapa plena de noves experiències, amistats i moments importants.
Per conèixer millor com viuen aquest canvi els alumnes que acaben de començar l’institut, hem entrevistat tres estudiants de primer d’ESO de l’Institut Creu de Saba. A través de les seves respostes, ens expliquen les seves pors inicials, les diferències que han notat respecte a la primària i com s’han adaptat a aquesta nova etapa.
Per aprofundir en aquest tema, hem entrevistat tres alumnes de primer d’ESO de l’Institut Creu de Saba: la Valeria Garcia, la Martina Carrasco i l’Alba Llimoç. Amb elles parlarem sobre com van viure el pas de primària a l’institut, les seves primeres impressions i la seva experiència durant aquest primer curs a l’ESO.
Com us sentíeu abans de començar l’ESO?
Valeria: Jo em sentia una mica nerviosa, perquè no sabia a quin institut m’anava a tocar, si el que jo volia o el que no. Al final em va tocar al que volia, al Creu de Saba, i estava una mica nerviosa al començar perquè érem els més petits i, doncs, estava una mica així, nerviosa.
Martina: Doncs jo estava contenta, perquè era com una etapa nova i podies començar de nou. Sí que és veritat que al principi es va fer una mica difícil, però després t’acostumes.
Alba: Jo també estava una mica nerviosa i emocionada, però al final vaig veure que no era tan difícil com m’ho esperava.
Com us imaginàveu l’institut abans d’entrar?
Valeria: Jo l’institut… Els professors em van dir que era molt difícil, que tot anava a ser superdifícil, que n’hi havia molts exàmens. Però jo no l’he vist tan difícil com m’ho esperava, com em van dir. És més fàcil, és com un repàs de sisè encara que t’afegeixen coses.
Martina: Sí, jo més del mateix, m’ho imaginava igual.
Alba: Jo també m’ho imaginava així, com molt difícil, que et posarien molts deures, molts exàmens, i bueno, al final no és tant.
Què és el que més us preocupava del canvi?
Valeria: Les amigues, la veritat, perquè jo al col·le tenia un grup d’amigues i ens vam haver de separar, i em preocupava molt fer nous amics i acostumar-me a tot el que s’ha de fer a l’institut.
Martina: Jo igual, però jo més per les assignatures i els exàmens, perquè al meu col·le no en fèiem tants i, doncs, va ser com tot nou.
Alba: Jo també les amigues, perquè em vaig haver de separar de les meves millors amigues, que es van anar a un altre institut, i també el que ha dit la Martina de les assignatures.
Què us va sorprendre més quan vau arribar a l’institut?
Valeria: Jo no em vaig esperar que lo del Legiland fos tan important. O sigui, sabia que la lectura era important, però no tan important.
Martina: Doncs a mi no em va sorprendre res, ja m’ho imaginava tot.
Alba: A mi tampoc em van sorprendre moltes coses. Sí que és veritat que lo dels positius i negatius o incidències, no sabia que podien qualificar-nos com si ens portéssim bé o malament.
Quina és la diferència més gran entre primària i l’ESO?
Valeria: Jo, que n’hi ha moltes més classes i el pati, que en tenim dos en comptes d’un.
Martina: Jo també, els profes, les assignatures i tot. A la primària no funcionava com ara funciona l’ESO.
Alba: Nosaltres al col·le teníem un professor per a totes les assignatures i aquí tenim un professor per cada assignatura, o sigui, els professors canvien també.
Us va costar adaptar-vos als primers dies?
Valeria: A veure, una mica sí, pels patis, perquè jo abans en tenia un de trenta minuts, i també per tantes assignatures.
Martina: A mi sí, bastant. Al principi estava molt nerviosa, no tenia confiança amb la meva classe, però després ja em vaig adaptar molt bé.
Alba: Jo sí, perquè la meva classe m’agrada molt, perquè m’havia tocat amb totes les meves amigues. I sí que és veritat que lo del pati em va costar perquè no sabia ni els horaris ni les hores de durada del pati, i això em va costar una miqueta.
Heu fet nous amics des que vau començar l’ESO?
Valeria: Sí, jo he fet bastants amics, sobretot de la meva classe. N’hi ha alguns amb qui vam ser amics però no ha anat molt bé.
Martina: Jo sí, jo ara tinc un grup nou i la veritat és que estic molt contenta amb el meu grup.
Alba: Jo també tinc un grup nou, que és el mateix que el de la Martina.
Ara que ja porteu un temps a l’institut, com us hi sentiu?
Valeria: Jo em sento bé i em relaciono amb els meus amics.
Martina: Jo em sento còmoda amb alguns companys o companyes que tinc, però sí que és veritat que amb altres no acabo d’encaixar.
Alba: Jo també em sento bé amb els meus amics i amigues, però sí que és veritat que hi ha gent de la classe que no m’agrada molt.
Què és el que més us agrada de l’ESO?
Valeria: A mi el que més m’agrada és que per la tarda no tinc institut.
Martina: Doncs a mi les optatives, que podem baixar a l’hort, Matemàgia i puc estar amb les meves amigues perquè barregen les classes.
Alba: A mi que, per exemple, no tinc res a fer per la tarda i tinc més temps, i com no tinc col·le, doncs puc aprofitar per fer deures, estudiar, etc.
Què li diríeu a un alumne de sisè que començarà l’ESO l’any vinent?
Valeria: Que quan els profes et diuen que és molt difícil, no ho és tant.
Martina: Que no estigui nerviós o nerviosa, perquè al principi sí que potser li costarà una mica adaptar-se, però després s’acostuma i tot és guay.
Alba: Que quan li diguin que no repassi fins a l’últim dia, doncs que s’ho vagi mirant a casa deu o quinze minuts cada dia, i així no els costaran ni els exàmens ni els deures.
A continuació, podeu escoltar l’entrevista completa en format d’àudio.
