Dins de les aules, de vegades per fer broma o provocar, s’escolten expressions com “Viva Franco”, “Viva Espanya” o “amb Franco es vivia millor”. Frases que circulen amb aparent lleugeresa, però que tenen un significat històric profund que sovint es desconeix. En aquest article volem anar més enllà del tòpic i desmuntar aquestes expressions “de moda”, que en part s’han estès a través de discursos simplificats a les xarxes socials. Tal com reconeix un alumne de 4t d’ESO en un vídeo de 3CatInfo sobre el tema —“crec que ens ho haurien d’explicar una mica més”—, molts joves repeteixen aquestes paraules sense tenir-ne el context ni les conseqüències.
https://www.3cat.cat/3cat/ens-trobem-algun-viva-franco-a-laula-i-abans-era-impensable/video/6370723/
Avui dia dir “Viva Franco” no és només pronunciar una consigna del passat, sinó remoure tot un conjunt de memòria, conflictes i amb un gran significat polític. No és una simple frase innocent i buida. És una declaració, en essència.
Quan algú diu “Viva Franco”, està fent referència a la figura de Francisco Franco, el dictador que va governar Espanya després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) fins a la seva mort el 1975. Però, més enllà del personatge històric, la frase remet a un règim autoritari constituït sobre la repressió, la censura, la persecució política i la negació de drets fonamentals. Per a les famílies, és el record de la por, el silenci i la violència institucionalitzada que van viure durant el règim.
Per molta gent, especialment en certs sectors minoritaris, aquesta declaració pot prendre’s com una expressió nostàlgica o una idealització d’un ordre passat que perceben com més estable. Però aquesta visió sovint ignora totes les conseqüències que va comportar el règim franquista al país. No pot separar-se el “Viva Franco” de les fosses comunes, de l’exili forçat o de la repressió cultural i lingüística que van patir territoris com ara el nostre, Catalunya.
Avui dia, en l’espai públic, pronunciar “Viva Franco” és també un acte provocador. No només recorda el passat, sinó que també implica posicionar-se en el present. En una societat democràtica com l’actual, construïda en oposició a la dictadura, aquesta expressió pot ser percebuda com una negació dels valors i dels drets democràtics i de tot l’esforç i patiment que han viscut els nostres antecedents.
A més a més, cal tenir en compte el context: no és el mateix analitzar l’expressió en un context acadèmic que escoltar-la en una manifestació o per les xarxes socials. El significat canvia, però la història rere aquest no ho fa. Les paraules poden semblar neutres, però carreguen amb elles la història d’un país i la pèrdua de milers de ciutadans.
En definitiva, en l’actualitat, dir “Viva Franco” és molt més que repetir una consigna antiga. És un acte que connecta el passat amb el present, que pot ferir, dividir o provocar i que ens obliga a reflexionar sobre com gestionem la memòria dels nostres avantpassats. Perquè, al cap i a la fi, no es tracta només de dir-ho sinó de tot el que implica fer-ho.
