En els últims anys, la situació de les dones a Afganistan ha empitjorat molt. Des que els Talibans han tornat al poder, s’han imposat lleis molt estrictes que limiten gairebé tots els aspectes de la vida de les dones.
Una de les mesures més greus és la prohibició que les nenes vagin a l’institut i a la universitat. Això fa que moltes joves no tinguin cap futur acadèmic ni professional. A més, moltes dones han estat expulsades dels seus llocs de treball o no poden treballar en feines considerades “no adequades”, fet que les obliga a dependre econòmicament dels homes i ser completament dominades per ells.
També s’han imposat normes molt dures sobre la manera de vestir i de comportar-se. Les dones no poden sortir soles al carrer sense un acompanyant masculí i han de cobrir-se completament el cos. Si no compleixen aquestes normes, poden rebre càstigs, multes o fins i tot violència física.
A més les dones pràcticament no tenen veu a la societat. No poden participar en política ni defensar els seus drets lliurement. Tot i que organitzacions com Nacions Unides han denunciat aquestes situacions, les lleis continuen aprovant-se i la vida de les dones és cada cop més limitada, oprimida i complicada.
És molt important aclarir que això no és culpa de la religió. Molta gent confon cultura i religió, però el que està passant no té res a veure amb el fet que Afganistan sigui un país musulmà. El problema és una societat basada en la discriminació, que utilitza la cultura com a excusa per controlar i oprimir les dones.
