Alba Soldado jugadora del preferent del Club Basquet Femení Cerdanyola
Lucia Ripollés i Lua Rincón
L’Alba Soldado és una jove de setze anys que juga professionalment al Club Bàsquet Femení Cerdanyola. Hem tingut el plaer d’entrevistar-la i així poder conèixer una mica més sobre la seva trajectòria.
- Com vas començar a jugar al bàsquet i per què t’agrada tant aquest esport?
Vaig començar a jugar a aquest esport quan tenia vuit anys, encara que abans de provar el bàsquet vaig provar altres esports, però cap m’agradava. El meu interès pel bàsquet va venir de la meva mare, ja que ella de jove jugava a bàsquet, i això em va incitar a provar-ho. Actualment m’agrada tant perquè el bàsquet m’ha donat moltes amistats, moments i, sobretot, em dona felicitat.
- Com és un dia típic d’entrenament per a tu? Quanta estona entrenes al dia?
Jo entreno al club bàsquet femení Cerdanyola. Un dia d’entrenament normal, per exemple, els dilluns, surto de casa a les 18h , començo amb físic de les 18:45h a 19:30h, que faig entrenament de càrdio, de 19:30h a 20:15h faig entrenament de força i de 20:15h a 21:50h faig entrenament a pista.
- Com et prepares per als partits i com et sents abans d’un partit important?
No tinc una rutina de preparació per als partits, l’únic que sempre faig és arribar 10 minuts abans de l’hora de concentració perquè si no em poso molt nerviosa. Una cosa que si faig és escoltar música.
En un partit important els nervis sempre hi són, sobretot la nit d’abans i el trajecte d’anada, però un cop entro a pista, tots els pensaments de nervis i pressió se’n van i puc jugar amb tranquil·litat.
- Quin ha estat el moment més emocionant o memorable que has viscut jugant al bàsquet?
Per mi el moment més emocionant que recordo va ser la temporada passada (2021-22), quan amb el meu equip vam quedar campiones a la final four per pujar a preferent A. Va ser un cap de setmana molt intens de partits, molta emoció, i vam poder guanyar a dos rivals molt difícils. Contra un dels equips vam jugar a la lliga i vam perdre els dos partits, llavors anàvem amb una mica de pressió i estàvem nervioses, ja que sempre ens havien quedat a les portes de guanyar, però no ho aconseguíem. L’altre rival difícil que teníem, que van ser contra qui vam jugar la final, van ser les actuals campiones de Catalunya, un equip molt bo. La veritat que al principi ni nosaltres ens esperàvem guanyar.
- Com és la teva relació amb els teus companys d’equip i el teu entrenador? Com treballeu junts per a millorar com a equip?
La meva relació amb les meves companyes és immillorable, he tingut molta sort en trobar un equip amb gent tan bona i per mi és un plaer compartir pista cada dia amb elles. Després de cinc anys que porto amb la majoria de les meves companyes hem creat una boníssima amistat i la veritat és que estic súper agraïda. Amb el tema entrenadors es podria dir que no sempre he tingut relació amb algun d’ells, però al final és molt normal a un esport… hi haurà entrenadors que no els hi agradarà el teu joc, a altres que faran el possible perquè juguis els 40 minuts de partit. He de dir que en el meu cas agraeixo no haver agradat sempre a algun dels meus entrenadors, ja que per mi ha sigut un punt per millorar i donar el màxim sempre. Sobretot, m’ha servit per aprendre que les coses s’han de lluitar i esforçar-te per aconseguir-les.
- Com lidies amb la pressió i la responsabilitat de jugar en una categoria preferent?
La veritat és que no sempre és fàcil lidiar amb aquesta pressió, ja que jugues contra noies que tenen un nivell espectacular i contra equips molt bons. A nivell d’equip doncs sempre estàs jugant en la teva posició, fet que també crea bastant pressió. Jo he après a lidiar amb aquesta amb els anys, pel fet que les meves primeres temporades jugant a preferent van ser una mica dures, però finalment vaig tenir sort amb les meves companyes i amb elles tot ha sigut sempre molt més fàcil.
- Tens algun jugador/a de bàsquet que t’inspiri o admiris? Per què?
Els meus referents sempre han sigut les meves companyes, ja que cada dia m inspiro del joc que tenen i cada dia aprenc noves coses.
- Què esperes aconseguir en la teva carrera com a jugadora de bàsquet i com et veus en el futur?
M’agradaria jugar en l’àmbit professional, però ara per ara vull acabar de gaudir sense preocupacions la meva etapa de formació, i quan sigui el moment de triar, ho faré.
- Quin consell li donaries a altres joves que volen jugar al bàsquet o qualsevol altre esport de competició?
A totes les joves que comencen un esport els hi diria que ho facin per gaudir, que és el més important de tot.
- Quin significat té el bàsquet en la teva vida i com t’ha ajudat a créixer com a persona?
La meva vida gira entorn del bàsquet, ja que li dedico moltes hores, i té un significat molt gran per mi, perquè em fa molt feliç i gaudeixo molt jugant. I a mi el bàsquet m’ha ensenyat moltes coses, com per exemple, a no rendir-se, a saber que quan vols alguna cosa l’has de lluitar i que sense esforç els resultats no vindran sols… i la veritat que la persona que soc ara i els meus valors, me’ls ha ensenyat el bàsquet i estic molt agraïda per això.
