Carla Toribio i Lex Duch
La infermera Mònica Ventura ve tots els dimecres de 12:15 h a 13:15 h des del CAP d’Olesa de Montserrat al nostre centre per fer consultes confidencials sobre dubtes relacionats amb la sexualitat, el benestar emocional, l’alimentació i l’adolescència en general.
Durant el temps amb ella, ens va parlar sobre la seva vocació, ella afirma que la professió d’infermera és força vocacional, que et permet acompanyar a les persones durant les diferents etapes de la seva vida i ajudar-los a identificar i prevenir els problemes de salut que puguin sorgir. Afirma que “a nivell personal, és una professió que aporta un gran creixement i una gran satisfacció”.
També ens explica què és la consulta oberta. La consulta oberta de salut i escola és un projecte conjunt entre el Departament de Salut i el d’Educació que té com a finalitat millorar la salut dels adolescents a través de la promoció de la salut, prevenció de riscos i l’atenció precoç a problemes relacionats amb el benestar emocional, la salut afectivosexual o el consum de substàncies. És un espai d’atenció directa als adolescents, la idea és desplaçar-se cap a on són ells, és a dir, als centres educatius.
Dins d’aquest centre educatiu, la infermera té la funció de resoldre dubtes i detectar problemes de salut, psicològics i socials i, si cal, derivar-los als especialistes en la matèria. Els alumnes hi poden acudir lliurement o a través dels professors i s’hi garanteix la privacitat i la confidencialitat.
La consulta oberta va començar l’any 2008, però, la Mònica Ventura està al centre Creu de Saba des del 2018.
Les estadístiques ens informen del fet que les preguntes més freqüents estan relacionades sobretot amb el benestar emocional, però també amb la salut alimentària, sexualitat i afectivitat, la violència, el consum de substàncies… Ventura opina que l’educació emocional és la clau per ser feliços i que cal acompanyar els joves en el procés d’identificació de l’emoció i de recerca d’una solució positiva. Ella creu que s’ha d’aprendre a gestionar les emocions i a resoldre els conflictes i per això cal aprendre a comunicar-nos. És per això que creu que les activitats de caràcter educatiu que es donen als centres, com les xerrades, haurien d’anar enfocades sobretot cap a la salut emocional.
Des del seu punt de vista, l’adolescència està plena de tabús i de mites. Ella afirma el següent: “L’adolescència està plena de tabús. És important desmuntar els falsos mites per canviar la visió d’aquesta etapa. Jo crec que l’adolescència és una etapa molt important en el desenvolupament de la persona i que ens condicionarà en la nostra manera de ser, de fer i de pensar. I també és un període que pot arribar a ser difícil i que està ple de mites que poden arribar a molestar”. Alguns casos que va plantejar Ventura són, per exemple, que els adolescents tenen les hormones disparades, que als adolescents no els hi importa l’opinió dels pares, que són rebels o que les noies són més sensibles que els nois…
En entrar en la qüestió de l’afectivosexualitat, ella ens explica que creu que aquesta tipologia de relacions s’haurien de tractar sense vergonya en el dia a dia, per què, al cap i a la fi, son una forma mes de relació afectiva. Explica que és important “educar en la diversitat perquè les persones creixin lliures de prejudicis, de mites i d’altres idees errònies sobre la sexualitat i l’afectivitat”. També comenta que una part d’aquesta educació s’hauria de dedicar a ensenyar als joves a prendre decisions orientades a aquests temes i a ensenyar-los a identificar les situacions d’abús i ser capaços d’explicar que es troben en aquesta situació. S’hauria d’afegir, també, que des del seu punt de vista, s’haurien de donar xerrades que tractin l’afectivosexualitat en totes i cada una de les etapes educatives obligatòries. “Es pot començar amb activitats per fomentar l’autoestima, educar en el fet de que nosaltres decidim sobre el nostra cos, seguint pels canvis que es produeixen en el propi cos i dels mètodes de prevenció de malalties de transmissió sexual i d’embarassos no desitjats. Es pot treballar, també, que les relacions han de ser consentides, equitatives. Hauria de ser una formació transversal i contínua, no xerrades puntuals”. Es important que es treballi i parli amb naturalitat, i només només des de l’escola, sinó també des de casa i com a societat no podem abandonar aquest tema.
També ens parla dels mites sobre la sexualitat que creu que més gent creu. Afirma que “la sexualitat està plena de mites erronis” i que “acostumen a estar lligats a la falta d’informació”. Alguns exemples de mites que planteja són que “sense penetració la relació sexual no està completa”, que “és normal tenir dolor durant les relacions sexuals”, que “els homes tenen més desig sexual que les dones” o que “tothom té més relacions sexuals que jo”… Ens assegura que aquests mites no són beneficiosos i que no ens hem de deixar portar per ells, són completament falsos i només desenvolupen expectatives poc realistes que poden afectar a la nostra vida sexual i afectiva. Ens aconsella que “no doneu res per fet i que si cal, pregunteu a un professional” i, sobretot, que no creiem res que tingui a veure amb la pornografia. De fet, des d’un punt de vista objectiu, es pot dir que el creixement de la fama de la pornografia està afectant molt negativament els joves, donat que normalitzen situacions de violència i les pràctiques de risc entre menors.
Altres consells que ens dona Ventura són que s’ha d’aprendre a identificar situacions d’abús, s’ha d’aprendre sobre el consentiment, a ser responsables respecta els nostres cosos i mai s’ha de deixar de banda la protecció contra embarassos no desitjats i malalties de transmissió sexual i ens recorda als joves que cal estar informats de les possibles repercussions, ja que poden tenir implicacions durant la resta de la vida. També que no s’han de fer mai coses que no vulguin per pressió social. Per últim, afirma que “les relacions sexuals no s’han de desvincular mai de l’afectivitat, del respecte i de la igualtat”.
Cal afegir que des del seu punt de vista “Estem en un escenari on desigualtats i masclisme encara son presents, però ens trobem amb evidències que entre els joves s’estan produint canvis cap a una sexualitat molt més lliure i justa, per tant, tot i que encara queda molta feina per fer, no anem per mal camí”.
