Mar Joaní, Paula Balada i Laia Muñoz.
Quan es pregunta sobre les seves experiències a les escoles, Jose destaca una diferència notable entre el seu actual lloc de treball a l’escola Creu de Saba i les altres institucions on ha treballat. Assenyala que les característiques socioeconòmiques dels alumnes varien segons la ciutat, i això afecta l’ambient i les instal·lacions de l’escola. També valora especialment les instal·lacions del Creu de Saba, com la pista, el gimnàs i el material disponible, destacant-les com a elements fonamentals per al seu treball educatiu.
La decisió del José de convertir-se en professor d’educació física es remunta als seus anys d’estudiant de batxillerat, quan va decidir fer la INEF. El seu interès a treballar amb adolescents i els avantatges professionals i personals que ofereix aquesta professió van influir en la seva decisió. Tot i que reconeix que troba a faltar els seus alumnes durant les vacances d’estiu, José destaca la satisfacció que li proporciona veure com els seus alumnes evolucionen i aprenen nous esports.
Quant a les seves pròpies experiències esportives, revela la seva afició per diversos esports, incloent-hi el futbol, el bàsquet, el voleibol i l’atletisme. Actualment, dedica al voltant de 6 a 7 hores a la setmana a practicar trailing, i ens explica que ha cursat curses per muntanya i maratons en entorns naturals.
Quan se li pregunta sobre els seus referents en l’esport, José destaca Ricky Rubio, un jugador de bàsquet, com el seu model a seguir. Admira la manera com Rubio ha gestionat els reptes personals i professionals, destacant la seva transparència sobre la salut mental i la prioritat que ha donat a la seva recuperació.
En resum, l’entrevista amb José Rico ofereix una visió fascinant del món de l’educació física des de la perspectiva d’un professor apassionat i compromès. La seva dedicació envers els seus alumnes i la seva pròpia pràctica esportiva serveixen com a inspiració per a tots els qui busquen una carrera en l’educació física i l’esport.
