Lex Duc i Carla Toribio
Aquest esdeveniment es porta a terme des de fa uns cinquanta anys a Olesa de Montserrat, tal com ens explica en Pere “va sorgir, doncs, de la idea dels joves que van fundar l’agrupació d’entrar dins del circuit dels aplecs. A tot el país hi ha una pila de poblacions i agrupacions sardanistes que fan un aplec, que tracta en passar una tarda o tot un dia en germanor amb la gent amb la qual t’agrada fer coses”. Olesa fa aquest espai únic “a Olesa apostem per intentar diversificar… Fer d’aquest esdeveniment el màxim angular possible” afirma el president d’Olesa sardanista.
A la Vigília tocà la Cobla Vila d’Olesa, durant dues hores el públic va tenir el plaer d’escoltar-los i de ballar sardanes amb la resta de dansaires. Les melodies tocades anaven des de sardanes molt dolces fins a sardanes altament engrescadores que feren que l’àrea de Cal Mané s’omplís amb rotllanes de sardanistes. En diverses ocasions, les rotllanes es van haver de fer dobles.
El diumenge a la tarda, després que tingués lloc l’arrossada popular, va arribar la Cobla La Llobregat. El seu repertori va resultar extremadament gratificant, però, la sardana que sorprengué més el públic, va ser la quarta. Estrenada per aquesta mateixa cobla, les melodies que protagonitzen aquesta peça en qüestió fan que resulti hipnòtica. Es tracta de “Vigília d’Aplec” de Josep Cassú.
Acabada la interpretació de La Llobregat, van pujar a l’escenari els músics de la Cobla Sabadell. Acompanyats de les melodies de la cobla, els dansaires es van animar més que mai i van aconseguir tornar a omplir la plaça. L’última peça, dedicada al poble, va commoure a tothom qui era allà. “Per Olesa” de Francesc Mas Ros va tancar la que seria l’última ballada del cap de setmana al voltant de les nou del vespre.
Les ballades, però, no són l’única activitat que s’ha dut a terme aquest cap de setmana. Als voltants de Cal Mané hi ha hagut jocs gegants i activitats de taula per als més petits durant els dos dies d’Aplec. A més a més, el dissabte al vespre es portà a terme el sopar de germanor, on cadascú es podia endur el seu menjar i sopar amb música ambient. I el diumenge va tenir lloc l’arrossada popular. Aquest dinar té lloc perquè tal com ens diu en Pere “la gent que vingui de fora ja no hagi de preocupar-se de si es vol quedar tot el dia a on ha d’anar a dinar”. A part, s’han portat a terme, com habitualment, rifes molt engrescadores, els premis de les quals anaven des de lots de “Caldo Aneto” fins a un dinar per a dues persones al restaurant Cal Felip.
