En un moment en què el pensament crític sembla cada cop més necessari, la filosofia lluita per mantenir el seu espai dins del sistema educatiu. Parlem amb Miguel Ángel Gallardo, professor apassionat per aquesta disciplina, per entendre quin paper juga la filosofia en el creixement intel·lectual i emocional dels joves. A través de la seva experiència a l’aula, ens convida a reflexionar sobre la importància de fer-se preguntes, debatre i educar més enllà de l’utilitarisme.
Què aporta la filosofia al desenvolupament dels joves?
Gallardo té molt clara la seva resposta: “Jo crec que sí que ajuda, perquè la filosofia és una disciplina que desenvolupa la capacitat d’oratòria, d’argumentació i de pensament crític.” Afegeix que l’adolescència és el moment ideal per introduir-la, ja que és quan més es qüestiona l’autoritat i més preguntes es tenen sobre el món i la vida.
Com influeix la filosofia en el pensament crític dels estudiants?
El professor explica que sovint es troba amb alumnes acostumats a no discutir amb el docent. “Molts venen d’un model autoritari on no es pot qüestionar res”, diu. Per això, a les seves classes incentiva el debat i la crítica. Tot i així, admet que això pot portar alguns estudiants a pensar que tot és discutible, però considera que és part del procés.
Molts venen d’un model autoritari on no es pot qüestionar res
Hauria de ser obligatòria la filosofia a l’ESO?
Per a Gallardo, la resposta és clara: “Sí.” Esmenta el moviment internacional “Filosofia 3-18”, impulsat per Matthew Lipman, que proposa ensenyar filosofia des dels tres fins als divuit anys. Explica que a llocs com Tarragona ja s’està aplicant.
“La filosofia forma part de l’ésser humà, i la curiositat dels nens és innata. El problema és que amb el temps es va perdent. Per això la filosofia és més important que mai: sense pensament lliure, hi ha dogmatisme.”
Quin és el teu objectiu principal com a professor?
Amb sinceritat, Gallardo respon: “Passar-m’ho bé.” Explica que al principi era crític amb la idea de fer les classes divertides per captar l’atenció, però amb el temps ha vist que l’humor i la connexió emocional són importants. “Gràcies a les classes, em puc mostrar tal com sóc. Fora de l’aula m’autocensurava per por o vergonya. Ara em sento jove i feliç a través dels meus alumnes.”
Quina és la dificultat més gran d’ensenyar filosofia?
Sense dubtar, Miguel Ángel destaca la càrrega de feina fora de classe. “Els alumnes no sou conscients del que hem de preparar a casa. Amb el nou model de les PAU, he hagut d’estudiar més de vuit hores només per entendre una part.” Afegeix que aquest esforç representa només una petita fracció de la preparació total.
Què diries als que pensen que la filosofia no serveix per a res?
Gallardo s’ha enfrontat sovint. La seva resposta és directe: “Encara que tu no vegis la seva utilitat, això no vol dir que no la tingui.” Explica que la filosofia ha influït en la societat de moltes maneres, i que fins i tot la pregunta sobre la seva utilitat reflecteix una visió utilitarista de la vida. “Jo qüestiono la mateixa pregunta. Si tens amics només per utilitat, què diu això de tu? Amb la filosofia no es tracta de buscar una funció pràctica. Per a mi no serveix per res, i si busques que serveixi, encara servirà men
