Quan estàs a 2n de batxillerat, una de les preguntes més comunes és: “I tu què faràs l’any que ve?”. Sembla una pregunta senzilla, però en realitat porta molta pressió al darrere. A aquesta edat hem de decidir què volem estudiar o a què volem dedicar-nos en el futur, però moltes vegades encara no ho tenim clar. Crec que aquesta decisió sovint es viu amb massa pressió, però, en realitat, és normal no tenir-ho clar. Les dades d’una enquesta sobre el tema feta a alumnes de 2n de batxillerat i l’opinió de la professora especialitzada en orientació laboral del centre, mostren que aquesta incertesa és molt més comuna del que sembla.
Segons els resultats d’una enquesta feta a alguns alumnes de 2n de batxillerat, les decisions sobre el futur no sempre estan clares. Un 33,3% dels alumnes diu que va decidir que fer de petit/a, un altre 33,3% ho va decidir a l’ESO i un altre 33,3% ho ha decidit durant el batxillerat. Això demostra que no hi ha un únic moment per tenir-ho clar, i que moltes persones ho descobreixen amb el pas del temps.
A més, un 66,7% dels alumnes diu que ha canviat d’idea durant el batxillerat. Aquest fet indica que és normal replantejar-se el futur a mesura que creixem, coneixem diferents opcions o descobrim altres interessos. Pel que fa a les opcions principals després de batxillerat, el 66,7% dels estudiants es planteja anar a la universitat, mentre que el 33,3% prefereix fer un cicle formatiu. Això reflecteix que hi ha camins diferents i que no tots passen obligatòriament per la universitat.
També és interessant veure què ajuda més a prendre aquesta decisió. A l’enquesta, l’opció més votada ha estat l’orientació (33,3%), seguida de la família, les experiències personals i “ningú” (22,2% cadascun). Això demostra que decidir el futur és un procés molt personal i que cada estudiant es guia per diferents factors.
Segons la professora de FOL (Formació i Orientació Laboral) del centre Teresa Martí, molts alumnes cometen alguns errors quan trien els seus estudis. Un dels més comuns és escollir una carrera perquè és la que vol la família. També pot passar que es triïn uns estudis només pensant en les sortides laborals o perquè la nota no arriba a la carrera que realment volien. Segons ella, això pot fer que alguns estudiants acabin deixant els estudis més endavant. També explica que alguns alumnes no investiguen prou totes les opcions o es deixen influenciar massa pels amics.
Per això, la Teresa recomana sobretot triar els estudis segons el que realment t’agrada. Segons ella, quan una cosa t’agrada estàs més motivat per estudiar i esforçar-te. També creu que és important que els estudis estiguin relacionats amb els talents i habilitats de cada persona. A més, proposa alguns consells per reduir la pressió de decidir el futur (conèixer millor les pròpies habilitats, imaginar-se com et veus d’aquí uns anys, demanar consell a persones de confiança i investigar bé totes les opcions).
Finalment, la professora recorda que és completament normal no tenir clar el futur als 17 o 18 anys. De fet, avui dia moltes persones canvien d’estudis o de feina al llarg de la vida. Per això és important entendre que aquesta decisió no és definitiva i que sempre hi ha la possibilitat de canviar de camí.
En conclusió, decidir què fer després del batxillerat pot ser difícil, però no hauriem d’estar angoixats. Les dades de l’enquesta mostren que molts estudiants canvien d’idea i que no tothom té clar el futur des de petit. Per això crec que el més important és informar-se bé, escoltar consells, però sobretot prendre una decisió que tingui sentit. Al cap i a la fi, el futur no és un únic camí tancat, sinó un recorregut que amb el temps pot anar canviant.
