Des de l’octubre de 2023, la situació a Gaza és devastadora. Segons dades d’organismes internacionals i de les autoritats sanitàries locals, desenes de milers de palestins han mort a causa dels bombardejos. La gran majoria d’aquestes víctimes no eren soldats ni combatents, sinó civils, entre ells molts nens i nenes. A més, hi ha més de cent mil persones ferides, moltes amb seqüeles greus o permanents.
Aquesta situació no es pot anomenar una guerra. Una guerra suposa dos bàndols amb una mínima igualtat de condicions. El que està passant a Gaza és una destrucció sistemàtica d’un poble, amb bombardejos constants, bloqueig d’aliments, d’aigua i d’ajuda humanitària. Això és un genocidi, perquè s’està castigant una població sencera pel simple fet d’existir en aquell lloc.
Més enllà de les morts, gairebé tota la població de Gaza ha estat desplaçada. Famílies senceres han hagut d’abandonar casa seva, que en molts casos ja ni tan sols existeix perquè ha estat destruïda. Hospitals, escoles i edificis civils han quedat reduïts a runes. Fins i tot organismes com les Nacions Unides han advertit que viure-hi ja no és només perillós, sinó pràcticament impossible.
Sovint hi ha persones que intenten justificar a israel, això no hi té sentit. Defensar la població palestina no és el mateix que donar suport a un grup armat. Aquí estem parlant de persones normals: infants que no poden anar a l’escola, famílies sense aigua ni llum, gent que viu amb la por constant que una bomba caigui mentre dormen.
També hi ha víctimes israelianes, i el seu dolor també importa. Però quan es comparen les xifres, la diferència és enorme. El nombre de morts palestins és molt més alt, i això demostra que aquest conflicte és profundament desigual. Dir-ne “guerra” sovint serveix per suavitzar una realitat molt més dura.
