“La música en salvarà del caos”, diu
Maria Lluc Mercader i Wiam Koraichi
Xevi Matamala Corts, 42 anys, graduat en Magisteri d’educació musical, cicle superior d’interpretació de jazz i música moderna en bateria i propietari d’un màster en investigació d’educació musical. Actual director de l’escola municipal d’Olesa de Montserrat.
Per què vas decidir estudiar educació musical i més tard especialitzar-te en bateria? Quines altres vocacions tenies quan eres petit?
Vaig decidir estudiar magisteri d’educació musical perquè era el més semblant al que jo volia fer, que era música. Els meus pares volien que fes una carrera “com cal”, de segona opció vaig posar enginyeria química, però per sort vaig entrar en la primera (magisteri d’educació musical).
Quan era petit m’agradaven moltes coses: les matemàtiques, l’esport, els animals… Si em preguntaven què volia ser de gran sempre deia veterinari.
La passió per la música em va sorgir més endavant.
Quins instruments toques? I amb quin instrument t’identifiques més?
No és fàcil aquesta pregunta… He de dir la bateria, perquè en l’àmbit interpretatiu és on tinc més nivell, però m’agrada molt el piano, va ser el primer instrument que vaig aprendre a tocar. També he après a tocar la trompeta, el baix elèctric, la guitarra i altres instruments, però no tinc el nivell.
Toques en algun grup musical o ho has fet alguna vegada? Quin consell donaries als joves que volen formar un grup?
Actualment no, però al llarg de la meva vida he format part de molts grups. Tinc més de vint discos publicats.
Pel que fa al consell, és difícil… El consell va variant en funció de l’edat. Jo vaig estar en un grup amb contracte discogràfic fent gires per tot el món, i segons la meva experiència, el consell que donaria seria: gaudeix el moment, però no pensis que durarà tota la vida.
Què t’agrada més ensenyar o aprendre?
Bé, una cosa va lligada amb l’altra. M’agraden per igual perquè veig que ensenyo millor com més aprenc. Necessito aprendre per poder ensenyar, si no aprengués no tindria res a ensenyar. És el mateix, són dues cares de la mateixa moneda.
Quins beneficis penses que té la música?
En el camp neurocientífic, ja fa temps que està molt demostrat que aprendre música genera molts beneficis. Un exemple que és molt ràpid i molt visual és quan et fan un TAC per veure quines parts s’estan activant del teu cervell quan escoltes música i ets músic, és a dir que no només captes la part emocional sinó que et fixes en els detalls com el compàs, els instruments, el timbre. És a dir que estàs analitzant. Resulta que s’activa molta part del cervell i no hi ha cap activitat artística amb què s’activin més parts del cervell a la vegada, ambdós hemisferis. Llavors, els neurocientífics s’han adonat que la música és molt important. Els beneficis estan allà perquè científicament s’han descobert. Clar, per mi i, per qualsevol és evident que hi ha uns beneficis de benestar. Per exemple, ara que estic a la direcció i no toco tant, ho trobo a faltar i quan toco sento que soc més feliç.
Per què vas decidir agafar el repte de la direcció de l’escola de música?
Fa temps que tenia ganes de formar part de l’equip directiu de l’escola, soc del parer de què a la vida estàs per canviar coses i no per quedar-te estàtic. A mi m’agrada molt col·laborar, ajudar i fer canvis, va implícit amb mi. Vinc d’una formació clàssica, on el mateix conservatori em va fer fora. Llavors vaig decidir estudiar bateria i tothom es va posar en contra meu, ho vaig tenir difícil, però em vaig ensortir. Vull que hi hagi un ensenyament públic on tothom tingui opcions i una manera de fer-ho possible és des de la direcció.
Quins nous projectes us agradaria tirar endavant?
Actualment, ja n’estem tirant endavant molts projectes, volem que tot tingui un sentit artístic. Creiem que com a escola de música no té sentit dir que “aquí vindràs només a fer classe d’instrument” el que té sentit és implicar tota la comunitat educativa (família, alumnes, professors, ajuntament…) de què tots estem en el mateix vaixell i que tots anem cap a una cosa. Aquesta cosa és fer veure que l’art és important per a la vida de les persones i que ens pot salvar dins d’aquest món tan caòtic en el que vivim. Llavors, el nostre gran projecte és que tots els projectes que fem tinguin un paraigua artístic, i tot el que fem tingui alguna cosa que quan la gent ho vegui digui: ah val, mira, he anat a veure una cosa xula, amb sentit, coherent i vertebrat dins la cultura i no dins l’espectacle, que és al que estem acostumats a veure.
Com penses que poden afectar al món de la música les noves tecnologies com la intel·ligència artificial? Creus que acabarem escoltant música composada per ordinadors?
Segurament i malauradament jo crec que ja hi estem anant una mica, no ens cal la intel·ligència artificial per arribar a aquests punts, ja que la intel·ligència artificial, avui en dia ja ens porta a fer enquestes per veure quines músiques ens agraden més i menys. Tenen tanta informació que poden saber quines cançons funcionen i quines no, i les que triomfen, amb quina estructura o estil ho fan. Llavors, mirant la part positiva, jo crec que això serà només una via i que s’explotaran d’altres, és a dir, espero que la intel·ligència artificial ens doni altres coses bones com ser capaços de tocar un instrument únicament controlat pel cervell mentre toquem un altre amb les mans.
Com tot, no és blanc ni negra, sospito que les cançons de la intel·ligència artificial tindran molt pes, per tant, el balanç serà negatiu. Però un humà sempre expressarà millor els sentiments que una màquina, per tant, en l’àmbit emocional nosaltres anirem sempre per davant.
Ens han dit que voleu arribar a algun acord de cooperació amb escoles i instituts, quin tipus de col·laboració t’agradaria per al Creu de Saba?
Nosaltres som un centre educatiu no reglat, i està clar que ensenyem música, però com que som una escola de música oberta, som capaços de poder trobar connexions amb un centre reglat i oferir alguna cosa que pugui interessar. Llavors podem cooperar, ja que potser hi haurà alumnes d’aquestes escoles i instituts que ni se’ls hi ha passat pel cap fer música. Jo vull que la música sigui un dret universal, i hem d’establir qualsevol lligam de cooperació perquè això sigui possible, sobretot amb les escoles. És xulo, a la primària, tenir l’oportunitat de rebre música pel fet d’estudiar en una escola pública, però nosaltres volem anar més enllà, no només fer música en general, sinó aprendre un instrument.
Pel que fa a secundària, creiem que els projectes haurien de prendre més volada, l’objectiu seria per exemple, buscar vincles amb algú que li agradi dibuixar i algú que li agradi fer música i veure quins projectes artístics es poden plantejar. Perquè el que sí que veig és que el futur no va de dir “jo sé tocar molt bé un instrument i seré un gran concertista” això sempre hi serà, però a nosaltres ens agradaria dir: “anem a fer un equip interdisciplinari entre un que pinta molt bé i un altre que sap fer música i fem un videojoc o un no sé què…”
Referent al Creu de Saba, ja hem començat a establir vincle, ens agradaria fer relacions amb una universitat, per exemple la UAB, l’institut Creu de Saba i l’escola de música per fer petites càpsules de projectes d’integració de les arts o interdisciplinaris on hi hagi investigació, és a dir, un conjunt experiències on es tregui coneixement, que potser no es pot extrapolar a altres llocs perquè els factors diferencials fa que no sigui possible, però sí que són experiències que tenen el seu valor intrínsec que poden inspirar a altra gent a fer coses semblants.
Què t’agradaria fer en el futur quan acabis la direcció? T’imagines canviant d’instrument, o d’activitat?
No, d’instrument no canviaré. D’activitat, pot ser. Abans pensava que no, ja que pensava que només sabia tocar a la vida, però com que m’he posat amb la investigació i he publicat articles, llibres i ara em poso amb la direcció… realment sí que em veig fent alguna cosa diferent. Aprens tantes coses davant la direcció que si em diguessin de fer alguna cosa de producció artística, quasi que m’hi tiraria cap.
