La violència de gènere és una problemàtica estructural que afecta tots els àmbits de la societat, inclòs l’esport. Per abordar aquesta qüestió, hem parlat amb Eva Prat, professora d’educació física a l’Institut Creu de Saba, qui ens ha compartit la seva visió i experiència professional per promoure la igualtat i combatre les conductes discriminatòries en aquest àmbit.
1. Quant temps fa que treballes com a professora d’educació física a l’Institut Creu de Saba?
Treballo a l’Institut Creu de Saba des del curs 2007-2008, és a dir d’ençà que va iniciar la seva activitat com a centre de secundària.
2. Què et motiva cada dia a seguir treballant en el camp de l’Educació física i l’esport?
És un àmbit que m’agrada molt i que permet formar als nois i noies en aspectes que potser des d’altres matèries es fa més difícil. Tot el que fa referència a aspectes més relacionals, de valors i d’hàbits saludables. A més al ser una matèria molt vivencial i pràctica ofereix un seguit d’avantatges que la fan especial.
3. Quins aspectes de la teva feina t’apassionen més i et fan sentir orgullosa de la teva tasca com a docent?
M’agrada molt el dia a dia amb l’alumnat, però he de dir que hi ha un aspecte de la meva feina que trobo molt gratificant. Aquest és el fet de trobar-te els i les alumnes al cap dels anys i comprovar que han tirat endavant i que han trobat el seu camí. La veritat és que això em fa sentir orgullosa i fa que la tasca dels docents tingui sentit.
4. Com perceps la relació entre la violència de gènere i el món esportiu?
L’esport és un àmbit de la nostra societat. Malauradament, a la nostra societat existeix la violència de gènere i, per tant, el món de l’esport també es veu afectat per actituds de violència i de discriminació per qüestió de gènere. Igual que en l’àmbit laboral, familiar, i social apareixen actituds discriminatòries en l’àmbit esportiu també hi són presents.
5. Quins consells donaries als joves esportistes que vulguin contribuir a lluitar contra la violència de gènere i la discriminació dins del món esportiu?
Com he dit anteriorment és un problema estructural, de la societat en general , però evidentment cada acció, cada comportament individual que puguem fer serà un avenç per tal d’intentar erradicar qualsevol mena de discriminació. Crec que l’esport de base ha de tenir un objectiu formatiu pels joves esportistes i, per tant, és molt important que s’inculqui des de ben petits un treball de conscienciació, visibilització i actuació que treballi en la prevenció d’aquest tipus de comportaments. Penso que els clubs, i per tant els entrenadors que treballen en categories de formació han de ser un referent pels més petits i han d’incidir en aquests aspectes i moltes vegades això s’oblida, prioritzant la competitivitat i el resultat per davant d’aquests aspectes que a parer meu, són prioritaris.
6. En el teu cas, has estat testimoni d’experiències de violència de gènere o discriminació en l’àmbit esportiu? Què vas fer?
En el dia a dia apareixen sovint comportaments, actituds i comentaris que exemplifiquen aquesta discriminació/violència per raons de gènere. La nostra funció com a educadors és fer una tasca de prevenció, conscienciació i aturar-les en el moment que apareixen. És molt important no deixar passar cap situació d’aquest tipus. Aturar l’activitat i fer un treball de reflexió amb el grup. Considero que una aula ha de ser un espai segur on tothom se senti escoltat i on es creï un clima de confiança que al meu parer, és primordial en qualsevol entorn d’aprenentatge.
7. Quins canvis t’agradaria veure en el futur per reduir la violència de gènere en l’esport i promoure la igualtat de gènere?
Considero que existeixen, encara molts estereotips de gènere en l’àmbit de l’esport, fet que dificulta que hi hagi una veritable igualtat. Trobem actualment esports que la societat considera que són per a les dones (dansa, natació sincronitzada, patinatge,…) i d’altres que es veuen com a esports masculins (Trial, futbol, esports de lluita,…). Fins que no trenquem aquests estereotips, que malauradament encara hi són, no tindrem una base sòlida per a continuar endavant. És cert, que en els darrers anys s’han fet avenços, però encara hi ha molt camí per a recórrer.
8. Què penses sobre la representació de les dones en l’esport professional? Creus que els mitjans han millorat la seva visibilitat, o encara queda molt per fer?
Com us comentava en la resposta anterior, estem fent petites passes, sobretot en l’àmbit de l’esport professional. Trobem diversos exemples com és el cas del Barça femení de futbol, on crec que s’està duent a terme una bona tasca. De totes maneres, crec que són casos molt puntuals i que encara hi ha molta feina a fer. Equiparació salarial, millores laborals, staffs tècnics on no existeix la paritat, federacions gestionades únicament per homes, tractament de la informació esportiva per part dels mitjans poc inclusiva, difusió d’imatges d’esport femení sexualitzades,… Són moltíssimes les situacions i/o exemples que podria dir-vos i que ens indiquen que cal seguir lluitant.
9. Creus que els estereotips i la discriminació de gènere són més evidents en certs esports o són un problema comú a tot l’esport?
Els estereotips de gènere dificulten moltíssim arribar allà on volem i tot i que la discriminació existeix en tot el món de l’esport hi ha modalitats esportives que es consideren que són d’homes i d’altres que són de dones i és en aquestes on potser hi ha més exemples de violència o de discriminació.
10. Com pots contribuir, des de la teva docència, a crear un entorn esportiu més inclusiu i segur per a les dones?
Considero que com a docents d’Educació física hi ha moltes actuacions que podem dur a terme per tal d’assolir un entorn inclusiu. Crec que és important estar atents a conductes sexistes per tal de parar la classe, si és necessari, reconduir i reflexionar al respecte. La veritat és que la nostra matèria, com us he dit abans, permet de totes totes inculcar i treballar sobre diferents valors i, per tant, ho hem d’aprofitar.
L’Ús d’un llenguatge inclusiu i integrador, fomentar el treball cooperatiu mitjançant grups mixtes, una selecció de continguts variada per fugir d’estereotips de gènere, atorgar lideratge a les noies, buscar referents femenins quan treballem un esport determinat, tenir en compte una avaluació formativa i formadora on es tingui present la progressió de cada alumne/a són mesures que intento aplicar a les classes i que considero que permeten crear un espai de confiança per tal que les i els alumnes aprenguin a tots els nivells.
A través de l’entrevista amb Eva Prat, professora d’educació física a l’Institut Creu de Saba, hem tingut l’oportunitat de conèixer en profunditat la seva perspectiva sobre la violència de gènere en l’esport i a les aules. La seva dedicació a crear un entorn educatiu més igualitari i inclusiu es reflecteix en cada aspecte de la seva tasca docent.
