Javier Morales, director de l’Institut Creu de Saba, compta amb una àmplia trajectòria en el món de l’educació. Al llarg de la seva carrera ha assumit diverses responsabilitats vinculades tant a la docència com a la gestió educativa. En aquesta entrevista ens parla de la seva experiència professional, dels reptes que comporta dirigir un centre educatiu i de la seva visió sobre el present i el futur de l’ensenyament.
Bon dia, Javier. Per començar, ens podries explicar quants anys portes a la docència?
— Ara mateix, cinquanta-set anys. Si ho he comptat bé, cinquanta-set o cinquanta-vuit.
Quan vas decidir ser director?
— Ser director no és una decisió que es prengui d’un dia per l’altre. Cal presentar-se a un concurs de mèrits i complir una sèrie de requisits. Jo havia treballat durant molts anys amb l’equip directiu i vaig decidir presentar-m’hi arran de la jubilació del meu company Àlex, que havia estat director del centre durant vint anys. No ho tenia previst, però era la persona de l’equip que reunia les condicions necessàries. Vaig haver de fer un curs de formació de 210 hores, superar-lo i presentar-me al concurs de mèrits. Finalment, vaig obtenir la plaça de director.
Què és el més difícil de ser director?
— El més difícil és gestionar determinades situacions amb algunes famílies o casos particulars d’alumnat. Aquestes situacions poden ocupar molt temps, però cal recordar que representen una petita part de la comunitat educativa. La gran majoria de famílies estan molt implicades en l’educació dels seus fills i filles i la major part de l’alumnat és excel·lent.
Quina qualitat creus que ha de tenir un bon director?
— Penso que la principal qualitat és saber treure el màxim profit dels recursos disponibles, tant materials com humans. Has de saber aprofitar el potencial de cada persona de l’equip i de les instal·lacions que tens al teu abast. En definitiva, un bon director ha de ser capaç d’obtenir la millor versió possible dels recursos del centre.
Com ha canviat l’educació des que vas començar?
— Sovint tenim la sensació que l’educació ha canviat molt, sobretot quan la comparem amb l’època en què nosaltres estudiàvem. Tot i això, no crec que hagi canviat tant. Sí que és cert que alguns comportaments de determinades famílies s’han fet més visibles. De vegades es parla de la “cultura del ciutadà-client”, i això pot generar friccions amb la institució educativa. Jo crec que educar hauria de ser una tasca compartida entre famílies i escola, basada en la col·laboració i no en la confrontació.
Com prens les decisions difícils del centre?
— Tinc la sort de comptar amb un equip molt competent. Una de les funcions d’un director és envoltar-se de persones eficients i preparades. Treballo amb un equip directiu format per professionals molt capaços i amb un equip de govern més ampli, que inclou també els coordinadors. Les decisions importants les prenem conjuntament, perquè crec que és la millor manera d’actuar i d’evitar decisions arbitràries.
I, finalment, què és el que més t’agrada de ser director?
— El que més m’agrada és el tracte amb les famílies, el professorat i tota la comunitat educativa. Des de la direcció pots influir més positivament en determinades situacions i ajudar a trobar solucions. També tens la possibilitat d’impulsar canvis, millores i projectes que beneficien el centre. Aquesta capacitat d’incidir en el funcionament de l’escola és una de les coses que més valoro del càrrec.
