El documental Mariposas negras, guanyador del Premi Goya a la Millor Pel·lícula d’Animació i actualment disponible a RTVE Play, és la primera producció cinematogràfica que posa el focus en un dels grans reptes del present: les migracions climàtiques.
El llargmetratge, mostra la història de tres dones que migren del seu país natal amb l’esperança de trobar una vida més digna, fugint de les conseqüències del canvi climàtic com són els huracans, les sequies, el creixement del nivell del mar o la falta d’aliments i s’acaben topant amb un món hostil que no els ofereix refugi ni esperança, sinó noves fronteres i obstacles per superar totes aquelles complicades situacions que viuen.
A mesura que s’expliquen les seves històries, veiem com el canvi climàtic dona lloc a la sequia, desastres naturals i inundacions, fa que hi hagi violència o pobresa que va fer que elles es vegin obligades a marxar. El títol Mariposas negras representa el dolor que porten a dins seu, però també aquell esforç per seguir endavant. Són dones que, tot i haver viscut situacions molt dures, no perden l’esperança.
Amb tot això, hem après que tal com es mostra en el documental, la migració per canvi climàtic es un fet molt commovedor perquè mostra com la migració no sempre es dona per causes econòmiques o de guerra; moltes vegades és una necessitat imposada per la natura que ens obliga a fer i que genera urgència i empatia. A més, creiem que és necessari que es parli d’aquest tema, perquè sovint no es dona prou importància pensant que són temes llunyans.
També podem veure que en el documental es mostra una invisibilitat legal dels migrants climàtics on es dona a conèixer que les persones que migren a altres llocs no estan reconegudes per lleis ni tractats internacionals, i queden sense protecció. Aquesta idea és clau, perquè afegeix injustícia: aquelles persones pateixen la crisi climàtica i no tenen suport legal. Tot això fa una reflexió sobre com les polítiques encara no s’adapten a aquesta realitat.
I per últim, el documental mostra una vulnerabilitat de les dones que migren, on aquestes pateixen més desigualtats socials i de gènere. Aquest tema és important perquè humanitza la crisi climàtica: ens fa veure històries concretes de gent que ha patit o pateix aquelles situacions i ens fa comprendre que el canvi climàtic afecta de manera desigual, especialment a les dones.
A més, s’estima que actualment hi ha més de 200 milions de desplaçats forçosos a causa del canvi climàtic.
A aquests migrants no se’ls reconeix l’estatus de refugiat, ja que els seus motius no estan contemplats per la Convenció de Ginebra, sent les dones i nens els que reben més violències en la migració. La pregunta que ens fem és, s’arribarà a regularitzar en algun moment? Quins condicionants han de passar perquè això suceeixi? A mans de qui quedarà aquesta obligació? Pot un documental servir per fer pressió política i conscienciació social?
A més a més, ens ha agradat especialment que Mariposas negras, dirigida per David Baute, opti per una tècnica que combina l’animació i fets reals, el que permet donar a entendre la realitat darrere les migracions climàtiques. Ens ha impactat veure la semblança entre els personatges reals que es poden veure al final de la pel·lícula amb l’animació pròpiament.
Personalment, nosaltres creiem que Mariposas negras és un documental que et toca el cor i et fa reflexionar sobre fins a quin punt som conscients del que passa al nostre voltant. Ja que, mentre que alguns de nosaltres vivim en la comoditat i fem la vista grossa davant les conseqüències del nostre consum, hi ha altres persones pateixen realment per les conseqüències. També, ens sembla absolutament injust que encara es digui que aquest sigui un ‘problema d’uns altres’, quan en realitat és una conseqüència directa del nostre propi estil de vida que afecta als altres.
Des del nostre punt de vista, creiem que hauria de ser obligatori veure aquest documental a les escoles i instituts, perquè genera empatia i desperta consciència a un tema que no es veu molt en notícies ni arriba a donar un cop tan fort com aquest documental que reflecteix la veritat de debò.
En resum, Mariposas negras ens fa veure com el canvi climàtic pot destruir vides i obligar moltes persones a fugir del seu país. Però també mostra la força i la valentia d’aquestes dones, que, tot i el dolor i les dificultats, no perden l’esperança.
El documental ens recorda que darrere de cada història d’una migració hi ha emocions reals i un gran desig de viure millor. Aquestes dones ens ensenyen que, encara que el món sembli trencar-se, sempre hi ha motius per seguir endavant.
