Mónica Ríos Martínez, actualment és professora de música a l’institut Creu de Saba
Lluc Carreira, Jimmy Lopez, Hector Romero i Gabriel Cara
Com et vas començar a interessar per la música?
Doncs va ser quan estava a infantil, la professora va suggerir que fessim activitats extraescolars i els meus pares van decidir que jo proves a fer música. Com a anècdota recordo que ens vam apuntar tota la classe a l’inici de curs i al final vam quedar només tres contats.
Quins van ser els teus referents a l’hora de començar en tot aquest món de la música?
En realitat, no vaig tenir cap referent a l’hora de començar, però sí que és veritat que a mesura que anava avançant el curs en les persones que més em fixava per a millorar era el meu professor de solfeig i d’oboè.
Tens algun familiar el qual sigui músic?
No he tingut cap familiar que es dediqués al tema art, música o arts escèniques, la primera soc jo.
Quin instrument toques i per què?
Toco l’oboè i a part el piano perquè me’l van suggerir. No tenia coneixements musicals i vaig anar provant instruments, fins que vaig trobar el que m’agradava.
Vas estudiar música? Si és que sí, com recordes aquells anys? Explica alguna anècdota que recordaràs sempre.
Pensa que són 14 anys per acabar la carrera, són anys en els quals aprens què és el sacrifici, on fas pinya per a millorar. Anècdotes concretes ara mateix no se em venen al cap, però de segur que si em poso a pensar, te’n puc explicar mil.
Quin és el teu consell per gent que vulgui estudiar música?
Si t’agrada una cosa, que ho facis “a muerte a por ello”, i que qualsevol disciplina artística que en aquest país no està ben valorada és molt bonica. Has d’invertir moltes hores, has de fer sacrificis. Al final no tot sortirà a la primera, és un art i les arts tenen alguna cosa que les paraules no poden expressar.
Com vas arribar a formar part d’una banda musical?
A València són molt típiques les bandes, en la meva zona n’hi ha vàries i a l’escola de música on anava també n’hi havia. Em vaig apuntar a una banda que era el renaixement d’una que va desaparèixer durant la guerra.
Quin és el teu millor concert? I per què?
Recordo un concert a segon de superior (20 anys), va ser el meu primer concert com a solista, vaig interpretar la peça “Bosque mágico” de Ferra Ferran compositor d’Alacant. Per a mi va ser tot un repte, pujar a l’escenari i interpretar aquella peça pel meu compte.
Quin ha sigut el teu èxit musical més gran fins ara?
El meu objectiu en aquest cas era acabar el superior i superar-me a mi mateixa, també m’he plantejat moltes vegades fer proves per a orquestres i marxar a fora. Però quan les coses no surten bé, jo crec que és per algun motiu, i el meu destí era acabar donant classes a secundària la qual cosa no canviaria per res. Tot el que m’he plantejat ho he aconseguit.
Què et va portar a convertir-te en professora de música?
Jo anava per un altre via, donant classes a conservatoris, la vida em va dur a fer unes proves a Alemanya, però no va acabar de sortir bé i en aquell moment em vaig plantejar que volia fer amb la meva vida. Tot just en aquell moment em van trucar de Catalunya per a donar classes. En un principi no m’agradava, però ara mateix ni em plantejo canviar-lo per res en el món.
